Societat de guanys

Es discuteix si els béns adquirits pel marit després de la separació de fet, però amb anterioritat a la sentència de separació matrimonial per sentència del tribunal eclesiàstic, tenen caràcter de guanys o privatiu.

Tot i que la dissolució del règim patrimonial matrimonial és un efecte de la sentència de separació, la jurisprudència ha admès la possibilitat de retrotraure la data de finalització del règim de guanys al cessament de la convivència matrimonial quan:

- el cessament es perllonga, ja que el que motiva la vinculació dels béns adquirits per un dels cònjuges a la copropietat és la convivència; i

- l'adquisició es fa amb el producte exclusiu del treball o del patrimoni privatiu d'un dels cònjuges.

L'exclusió de convivència permet l'anul·lació de la presumpció de pertinença a la societat de guanys d'un bé adquirit per matrimoni constant, però anys després de la ruptura de la convivència matrimonial.

En el cas, la separació de fet prolongada i la falta d'aportació de la dona a l'adquisició dels béns permeten considerar-los privatius, ja que la voluntat de trencar la relació conjugal dels cònjuges era clara i inequívoca. El fet que consti que el marit enviés unes quantitats de diners per a la dona  i les filles, que visquessin en una propietat privada d'aquest o que en les escriptures d'adquisició dels béns en qüestió constés la seva condició de casat no revelen una voluntat de mantenir un vincle patrimonial propi de la societat de guanys, sinó que reflectiria un compliment espontani de la responsabilitat d'atendre les necessitats de les filles pròpies d'una crisi matrimonial.